“El poder de la acción”
El dimarts, dia 1 de març, va venir a visitar-nos a l’Escola Les Muralles un senyor hindú, que es diu Lancy. Ell va tenir la gran sort de ser el primer nen apadrinat pel propi Vicente Ferrer. Ens va explicar moltes coses interessants sobre l’Índia i la Fundació Vicente Ferrer.
La Fundació apadrina nens pobres, ajuda a les dones i nenes, que són les més desgraciades a l’Índia, construeix escoles, hospitals i habitatges, canviant la vida de moltíssimes persones.
En Lancy ens va explicar coses sobre la cultura del seu país, la roba que acostumen a portar, l’educació, l’habitatge, la sanitat, els drets de les persones...
Abans de ser apadrinat ell era un intocable, un dels més pobres i desgraciats. Els intocables no tenien cap dret, deien que eren pitjors que els animals i no anaven a l’escola. Les nenes no anaven mai a l’escola. Amb l’ajuda de la Fundació això ha canviat. Ara les noies poden anar a l’escola però a l’hora de casar-se encara se segueixen els costums.
Les dones no tenen cap llibertat i tenen molt pocs drets.
Encara que s’intenten trencar els costums, a dia d’avui, s’han de casar molt joves i no es casen per amor sinó per obligació. El nuvi el trien els pares, no elles.
Els pares de la núvia han de pagar diners
al nuvi per poder casar la seva filla. Els costums dels casaments són bonics. Un dia abans del casament els homes es pinten tot el cos de color groc per purificar-se i es fiquen al coll collars de flors.
En Lancy ens va explicar que les dones s’aixequen a les cinc de la matinada per fer un dibuix a terra amb uns pols, per protegir la casa. Han de fer moltes coses per obligació perquè no tenen drets.
La vida a l’Índia és molt dura. Hi ha molts pares que no volen que els seus fills vagin a l’escola perquè les escoles estan molt lluny i pel camí els podrien raptar, matar, robar, etc. Això també passa amb els hospitals que estan a molts quilòmetres i el camí es molt perillós. Per això la Fundació Vicente Ferrer ha construït moltes escoles i hospitals.
El Vicente Ferrer deia que: “Las pequeñas buenas acciones suman y hacen una muy grande”. Això vol dir que si tots portem el nostre granet de sorra, farem una muntanya de bondat que s’ha de repartir entre la gent que ho necessiti.
“La fórmula para erradicar la pobreza es muy sencilla: repartir.”
Diana Andrada Ciufudean alumna de 5è
El dimarts, dia 1 de març, va venir a visitar-nos a l’Escola Les Muralles un senyor hindú, que es diu Lancy. Ell va tenir la gran sort de ser el primer nen apadrinat pel propi Vicente Ferrer. Ens va explicar moltes coses interessants sobre l’Índia i la Fundació Vicente Ferrer.
La Fundació apadrina nens pobres, ajuda a les dones i nenes, que són les més desgraciades a l’Índia, construeix escoles, hospitals i habitatges, canviant la vida de moltíssimes persones.
En Lancy ens va explicar coses sobre la cultura del seu país, la roba que acostumen a portar, l’educació, l’habitatge, la sanitat, els drets de les persones... 